Disposició de rodes
Les rodes d'un vagó es fixen normalment al xassís a una distància fixa i la interacció entre les rodes i els rails s'acobla. Aquest disseny impedeix que els vagons guiïn com els cotxes normals girant un volant, ja que la disposició de les rodes no permet la rotació general de la roda. De fet, els vagons només poden dirigir tot el vehicle girant els coixinets, cosa que no s'aconsegueix fàcilment.
Sistema de suspensió
A més de la disposició de les rodes, el sistema de suspensió d'un vagó també limita la seva capacitat de direcció. Els sistemes de suspensió de vagons solen utilitzar connexions rígides, el que significa que el moviment vertical de cada roda és relativament independent. Per tant, quan les rodes necessiten viatjar en una corba, no poden ajustar-se a la curvatura de la carretera mitjançant ajustos de suspensió com en els vehicles normals. Aquest disseny de connexió rígida obliga els vagons a girar tot el cos del vehicle per gestionar els viatges corbats.
Sistema de tracció
Un altre motiu que limita la capacitat de direcció dels vagons és el disseny del sistema de tracció. El motor d'un vagó sol estar muntat al xassís, transmetent potència a les rodes mitjançant un eix de transmissió de potència. Tanmateix, a causa de les limitacions del sistema de tracció, el vehicle només es pot moure cap endavant o cap enrere, i no pot moure's lateralment.
En resum, els motius pels quals els vagons no poden canviar de direcció inclouen limitacions en la disposició de les rodes, el sistema de suspensió i el sistema de tracció. El disseny d'aquests components estableix que tot el vehicle només es pot adaptar a les condicions de la carretera mitjançant un mecanisme de direcció-de tot el cos.
